
28 d’agost del 2026
Què posar-se en una sessió de fotos familiar
Què posar-se en una sessió de fotos en família
És la pregunta que em fan totes les famílies la setmana abans de venir a l'estudi, i sempre amb la mateixa cara de preocupació: «Núria, què ens posem?».
La resposta curta és: alguna cosa amb què estigueu còmodes. La resposta llarga és aquesta guia, perquè hi ha quatre o cinc decisions petites que fan que unes fotos es vegin tranquil·les i unificades en comptes de sorolloses. Cap d'elles requereix anar de compres.
La regla d'or: coordinar, no anar iguals
Els conjunts idèntics —tots amb texans i samarreta blanca— van passar de moda per un motiu: converteixen la família en un uniforme i esborren el que fa que cadascú sigui qui és. L'objectiu contrari també falla: si cadascú va pel seu compte, l'ull no sap on mirar.
El punt mig és coordinar. Trieu una paleta de tres o quatre colors que convisquin bé i que cadascú es vesteixi dins d'aquesta paleta, amb peces diferents. La família es llegeix com un grup, però cada persona continua sent ella mateixa.
Comenceu per una peça i construïu-hi al voltant
El truc més pràctic que conec: trieu una sola peça que us agradi molt —el vestit de la mare, la camisa del gran, la jaqueta de punt del petit— i traieu-ne els colors. Aquesta peça és la paleta. La resta de la família es vesteix amb els tons que hi apareixen o amb neutres que hi lliguin.
Així s'acaba el problema de mirar sis conjunts sobre el llit sense saber si funcionen junts.
Colors que funcionen davant la càmera
Neutres càlids i suaus: cru, beix, camel, gris tou, blanc trencat, tons terra. Són els que millor aguanten la llum de l'estudi i no roben protagonisme a les cares.
Tons apagats en comptes de saturats: un verd oliva, un blau polsegós, un rosa pal. Els colors molt vius reboten sobre la pell i deixen dominants de color a les cares, sobretot en fotos d'exterior amb sol.
Un únic accent: si voleu color, que el porti una sola persona o una sola peça. Un jersei mostassa enmig d'una paleta neutra funciona; cinc colors forts competint, no.
El que costa més de salvar en edició: el negre absolut al costat del blanc pur (el contrast s'endureix), el verd llima i el fúcsia elèctric.
Estampats, logos i textures
Els estampats no estan prohibits —només han d'estar controlats. Una peça estampada per família, com a màxim dues, i que la resta faci de fons. Ratlles fines, quadres petits i espigues poden vibrar a la càmera; millor motius grans i espaiats.
Els logos i els personatges de dibuixos són el que més envelleix una foto. D'aquí a deu anys voldreu veure la cara del vostre fill, no de quin any era la samarreta.
I un consell que ningú dona: la textura fa molt més que el color. Un punt gruixut, el lli, la pana, una camisa de franel·la —tot això dona profunditat a una foto encara que la paleta sigui tota beix.
A l'estudi i a l'exterior no funciona el mateix
A l'estudi, amb fons neutre, la roba clara i mitjana s'integra i les cares guanyen. El negre pot funcionar molt bé si és una decisió estètica de tota la família, però es menja el detall del teixit.
A l'exterior, penseu en el fons real: si anem a un parc amb molt verd, els verds es fonen; si és a la platja o en pedra, els neutres càlids canten molt bé. Els tons terra i els blaus apagats funcionen gairebé sempre.
Els nens: la comoditat mana
Un nen incòmode es nota a totes les fotos. Si el coll pica, si les sabates són noves, si els pantalons van justos, tindrem trenta minuts de negociació en comptes d'una sessió.
Roba que ja hagin portat i que els agradi. Res estrenat el mateix dia. I si el petit vol venir amb les botes de dinosaure —deixeu-l'hi. D'aquí a uns anys aquestes botes seran la millor part de la foto.
Els detalls que sempre s'obliden
Sabates. Surten a més fotos de les que us penseu, sobretot amb nens a terra o a coll.
Mitjons. Els mateixos, o com a mínim de tons que hi lliguin.
Gomes i pinces del monyo. Que en portin de recanvi, i que no siguin de colors estridents si no formen part de la paleta.
Abrics i jaquetes. A l'hivern la sessió comença amb l'abric posat: que sigui un que us agradi.
Camisetes interiors que treuen el cap pel coll o per la màniga: reviseu-ho abans de sortir de casa.
Marques del sostenidor o de la samarreta en teixits fins i clars.
La checklist de la nit abans
Esteneu tots els conjunts junts sobre el llit o el sofà. Es veuen com un grup?
Hi ha més de dues peces estampades? Traieu-ne una.
Hi ha algun logo gran? Canvieu-la.
Està tot planxat? Les arrugues es veuen molt més a la foto que al mirall.
Sabates i mitjons preparats al costat de cada conjunt.
Una muda de recanvi per als més petits, per si hi ha accident abans d'entrar.
Deu minuts la nit abans us estalvien la baralla de l'endemà al matí.
Si teniu la sessió a prop i encara no ho teniu clar, no us hi capfiqueu més del compte: la roba ajuda, però el que fa que una foto de família funcioni és que us ho passeu bé mentre la fem.
